Montserrat Planella (Foto: Prats i Camps)
El centre Octubre de Cultura Contemporània de València va albergar les primeres Jornades de Didàctica de la Creació Cinematogràfica, els dies 18 i 19 de febrer.
Les sessions de treball van endinsar-nos en l’univers cinematogràfic de la ma de Laia Colell i Núria Aidelman, (A Bao a Q, Cinema en Curs) amb una proposta tan rigorosa quan a experiència cinematogràfica com absolutament integradora, en relació a tot el que posa en joc.
Donat l’interès que va suscitar la convocatòria es va incrementar el nombre de participants i es va comptar amb una formadora addicional dissabte al matí: Montserrat Planella, membre de Cinema en Curs i professora de Visual i Plàstica del IES d’Amer (La Selva).
Així en tres grups menys nombrosos i de manera rotativa, tothom va experimentar el procés de elaboració del guió, les diferents propostes tècniques per treballar amb càmera i sense (la fotografia, la llum, els colors, les línies, la imatge), i una aproximació al muntatge.
Núria Aidelman (Foto: Prats i Camps)
El que caracteritza la proposta d’A Bao a Q, és el fet d’apropar-nos al cinema com a art. Com a professional del cinema i persona interessada en les dinàmiques educatives, aquest enfocament, em resulta radicalment novedos i atractiu alhora de plantejar el treball amb el cinema a l’escola.
Seguint aquests paràmetres, al endinsar-nos en els processos creatius del cinema podem accedir a experiències que d’altra manera ens resultarien alienes.
El cinema en revaloritzar la mirada a la nostra realitat mes propera, ens vincula amb ella: mai no contemplarem de igual manera un objecte, un lloc, una situació, després d’haver-los filmat.
D’altra banda posa en valor el treball en equip, perquè, en cinema, sempre depenem dels altres. El cinema ens obliga a “triar” en termes absoluts i ens ensenya que no hi ha una tria bona per damunt d’un altra: hi ha simplement una tria personal i única. La seua dinàmica fa imprescindible aportar respostes, saber accionar i adaptar-se a les circumstàncies canviants del moment.
Laia Colell i Rosana Pastor (Foto: Prats i Camps)
El cinema requereix d’habilitats molt diferents i permet que cadascú trobe el lloc on es troba mes còmode, fent allò que millor sap fer. Al cinema no tot passa necessàriament per la paraula, per això desperta l’expressivitat.
Una de les qüestions que em desbrossat és, que per gaudir dels processos creatius i tota la seua capacitat transformadora, cal convertir aquesta exploració del univers cinematogràfic en una experiència de caràcter diferenciat respecte a l’àmbit de la assignatura. Cal trobar vies diferents, no es tractaria tant de transmetre continguts si no d’obrir espais per experimentar la creació, la capacitat d’impressionar-nos, i com educadors, podem compartir allò que cadascú admira, que ens agrada o ens commou, allò que estimem. “En art la prioritat, es aprendre a estimar”*
Les Jornades de Didàctica de la Creació Cinematogràfica ens han portat descobriments, confirmacions i complicitats, sense esperar-ho han mobilitzat els desigs creatius del grup, i han sembrat una expectativa de continuïtat en la línia de treball encetada.
L. Colell, M. Planella, R. Pastor i N. Aidelman (Foto: Prats i Camps)
L’impuls d’aquests dos dies ha fet que comencem a albirar les bases d’una nova trobada: un taller pràctic que s’articularà per dur a terme una experiència formativa de rodatge, amb l’objectiu de viure en primera persona allò que desprès traslladarem als alumnes.
Fins ben aviat.
Rosana Pastor
Coordinadora d’imaTgina
* Alain Bergala, La hipótesis de cine. Editorial Laertes Educación, Barcelona 2007.
imaTgina 